(Relat publicat en dosmanzanas.com el 23 d'abril de 2008, Dia del Llibre. Aquí puedes leer el texto en castellano.)
La porta es va obrir de sobte i hi va aparéixer un dels seus companys de pis (precisament el que dormia en aquella habitació, i que llavors se suposava que era a 200 km d'allí, al seu poble). “Però, què collons fas amb els meus gallumbos, tio?”. Mentre, roig com una tomaca, li amollava atropelladament l'excusa que tenia preparada per si algun dia ocorria una catàstrofe com aquella –“és que no me’n quedaven de nets, tio, t'importa que t'agafe estos?”– s’adonava que així, quasi en pèl com estava, li resultaria francament difícil dissimular la seua tremenda erecció. Un instant després, quan l'amo dels calçotets se li tirà damunt i començà a besar-lo a la boca, comprengué que era un tipus amb sort.
Nemo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
De nou, millr en valencià, sens dubte!
Feliç dia del Ogull!
Gràcies, Arqueòleg! Feliç Dia de l'Orgull a tu també! Besos!
Hola Nemo. Ja no em fas cas, eh? A vore si et veig algun dia pel msn... Un beset.
PS: M'ha encantat el microrelat.
Gràcies, Albert. I no t'enfades amb mi, home, que ja saps que ara vaig molt però molt atrafegat... però tranquil, que ja passarà, la temporada aquesta. Besos!
Publica un comentari a l'entrada