dijous, 18 de desembre de 2008

Go East?

(Aquest article s'ha publicat en el número 7 -hivern 2008/09- de la revista Full Lambda, editada pel valencià Col·lectiu Lambda de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals.)

A la dècada del 1970, quan la ciutat californiana de San Francisco podia semblar una mena d’utopia de l’alliberament gai i per això atreia un gran nombre d’homosexuals d’arreu dels Estats Units, els Village People recuperaven un vell lema dels temps de la colonització del Llunyà Oest –“Go West, young man”– per convidar el seu públic a buscar també “el sol en ple hivern” a la vora del Pacífic. Go West, versionada després pels Pet Shop Boys, ha esdevingut amb els anys un dels himnes gais més coneguts. En l’actualitat, però, les coses han pres un altre color: avui hi ha dos estats nord-americans de la costa est, Massachussetts i Connecticut (tots dos de Nova Anglaterra) on les parelles homosexuals veuen reconegut el seu dret al matrimoni, mentre que a Califòrnia els votants van decidir en referèndum el passat 4 de novembre –el mateix dia que Obama va guanyar les eleccions presidencials– eliminar el dret al matrimoni, i per tant la igualtat legal amb la resta de la població, dels seus conciutadans gais i lesbianes. Ha arribat l’hora, doncs, de canviar de tornada i cantar Go East?

Cal remarcar que allò que es plantejava en aquest referèndum era, precisament, eliminar un dret que en aquell moment ja estava reconegut a Califòrnia, i així figurava en el títol oficial de la proposta que se sotmetia a votació. Els impulsors d’aquesta iniciativa homofòbica –coneguda com Proposition 8– havien volgut titular-la, maliciosament, “Llei de protecció del matrimoni a Califòrnia”, malgrat que el que pretenien en realitat era la desprotecció legal dels 18.000 matrimonis homosexuals ja celebrats llavors en aquell estat, i la de totes aquelles parelles de gais i de lesbianes que en el futur pogueren voler accedir allí al matrimoni. La justícia californiana, però, no els permeté aquesta insidiosa maniobra, i va determinar que el títol de la proposta homòfoba havia de ser aquest: “Proposició 8. Elimina el dret de les parelles del mateix sexe a casar-se”. Aquest dret l’havia reconegut el Tribunal Suprem de Califòrnia (que és el tribunal constitucional d’aquell estat) al maig d’enguany mateix, en dictaminar que la prohibició dels matrimonis homosexuals violava els drets de les parelles del mateix sexe segons la Constitució californiana.

Els votants que acudiren el 4 de novembre a les urnes de Califòrnia van decidir, per tant, canviar la Constitució del seu estat per a suprimir un dret que en aquell moment hi era plenament reconegut als ciutadans. Però, si ja la Declaració d’independència dels Estats Units, document fundacional d’aquell país i text bàsic dels orígens de la moderna concepció occidental de la democràcia, proclamava l’any 1776 que els governs, els estats, “s’institueixen entre els hòmens” a fi de “garantir” els “drets inalienables (…) a la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat” que té tota persona –ja que, s’argumentava, tots som essencialment iguals–, quin sentit pot tindre que un estat democràtic, en lloc de garantir els drets i la igualtat dels seus ciutadans com és la seua obligació i raó de ser, els suprimisca? Que elimine la llibertat instaurada per retornar a un estat de coses que ja havia sigut reconegut abans com a opressiu?

Aquesta profunda contradicció entre la Proposició 8 i els valors democràtics fonamentals fa que els defensors dels drets LGTB se senten carregats de raó i de legitimitat per a continuar oposant-s’hi avui, tant als tribunals, on ja han iniciat diversos processos legals, com als carrers de les ciutats californianes, on des del 4 de novembre s’han succeït les manifestacions. I probablement és aquesta mateixa contradicció el que ha fet que reben alguns suports que des d’ací ens poden resultar sorprenents, com ara el del governador republicà de Califòrnia, el famós Arnold Schwarzenegger, que ha declarat que els qui lluiten pel dret de les parelles homosexuals al matrimoni “No s’han de rendir. Han de continuar pressionant fins que aconseguisquen el seu objectiu”, i ha afegit que ell confia que el Tribunal Suprem californià anul·larà la Proposició 8. També l’església episcopaliana –la branca estatudinenca de la comunió anglicana– s’ha posat al costat dels defensors dels drets que la proposició homofòbica pretén eliminar, i així el bisbe episcopalià de Los Angeles ha exhortat els seus conciutadans a “examinar les seues consciències i desterrar la seua ignorància sobre l’homosexualitat”, a més de recordar que els textos bíblics “també van ser utilitzats per a justificar l’esclavitud” en el passat.

Ben diferent ha sigut la reacció del president dels bisbes catòlics espanyols, Rouco Varela, que ha fet unes declaracions a la COPE de les quals es desprén que voldria veure suprimit en referèndum, també a l’Estat espanyol, el dret de les parelles homosexuals al matrimoni. La qual cosa ens recorda que aquest dret continua pendent, ací, de la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs que el PP hi va posar, i que una vegada i una altra s’ha negat a retirar. Si en el futur, per aquesta circumstància o per qualsevol altra, el nostre dret a accedir al matrimoni i la nostra igualtat jurídica amb la resta de la ciutadania es veren també en perill –cosa que, per desgràcia, està lluny de ser impossible–, hauríem de seguir l’exemple dels gais i les lesbianes californians. En lloc de pensar a emigrar –no cap a l’est en el nostre cas, sinó cap al nord, on ja Bèlgica, Holanda i Noruega ens reconeixen el dret al matrimoni, i prompte s’hi afegirà Suècia–, hauríem de quedar-nos ací, a la nostra terra, per a continuar plantant cara a l’homofòbia i batallar. Com a Califòrnia: per la nostra dignitat i pels nostres drets, però també –no ho oblidem– pels principis democràtics més elementals i irrenunciables.



Nemo

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona nit.
M'he trobat amb el teu blog per casualitat i vull dir-te que el que he llegit m'ha semblat excel.lent, raó per la qual et felicito.
En referència a l'entrada d'avui, penso que tots tenim molta por a aquesta possible involució que se'ns plantejaria en un escenari hipotètic (tot i que no impossible, com molt bé apuntes) de l'anul.lació de la llei de 2005.
Jo no estic casada, tot i que porto vint anys de convivència amb la meva companya i no ens hem casat, en part, per aquella, diguem-ne, covardia de veure si el TC rebutja o no els recursos "peperus", perquè què vols que et digui, crec que ens resultaria molt difícil que, un cop donat un pas tan important, arribi un decret llei, un text refós o el que sigui i et digui que no, que la teva vida socialment "normal" ha d'involucionar de cop i has de tornar a ser un ciutadà en terra de ningú.
Seguirem lluitant perquè això no passi i sobre tot, penso que no hem de deixar que la societat deixi de veure'ns amb normalitat, això és primordial.
Una salutació ben cordial.

Nemo ha dit...

Bon dia i moltes gràcies per les teues paraules. Efectivament, la reforma del Codi civil espanyol que va reconéixer a les parelles homosexuals el dret al matrimoni es troba pendent d'un recurs davant el Tribunal Constitucional. Aquest em sembla que podria arribar a quatre decisions diferents:

1. Que el matrimoni homosexual no sols és constitucional, sinó que allò que realment va en contra de la Constitució és la discriminació que suposa l'exclusió de les parelles homosexuals del matrimoni.

2. Que el matrimoni homosexual és constitucional, sense pronunciar-se sobre la constitucionalitat de l'exclusió.

3. Que el matrimoni homosexual és compatible amb la Constitució, però l'exclusió de les parelles homosexuals del matrimoni també ho és.

4. Que el matrimoni homosexual és inconstitucional (i per tant l'exclusió és l'única possibilitat constitucional).

La possibilitat 1 és la que em sembla més ajustada al sentit històric de la Constitució (a l'esperit de la llei, podríem dir), mentre que la 4 suposaria al meu parer una interpretació restrictiva i farisaica de la lletra de la Constitució. Les possibilitats 2 i 3 són intermèdies.

La possibilitat 1, d'altra banda, correspon a la sentència que va emetre el Tribunal Suprem californià, i que va donar accés al matrimoni a les parelles homosexuals en aquell estat nord-americà. Per això els enemics dels drets LGTB hagueren de canviar la Constitució per a anul·lar el matrimoni homosexual a Califòrnia, cosa que ha deixat les parelles que ja s'hi havien casat en una situació legal incerta (mentre que ha bloquejat l'accés al matrimoni a les parelles homo que encara no s'havien casat).

A l'Estat espanyol reformar la Constitució és molt més complicat que a Califòrnia, de manera que una sentència del TC espanyol semblant a la del californià suposaria una victòria molt més sòlida dels nostres drets. Però per la mateixa raó, si la sentència del TC fóra del tipus 4, ho tindríem ben complicat per a tornar a assolir la igualtat legal a l'Estat espanyol. Si la sentència fóra dels tipus 2 o 3, el dret al matrimoni de les parelles homosexuals podria estar en perill quan es produira un canvi en el signe del Govern espanyol, però en principi, com més temps passe i més parelles es casen, més sòlida serà la realitat social d'aquest dret, i més complicat resultarà suprimir-lo.

Quant a la teua (la vostra) situació personal, òbviament jo no sóc ningú per a aconsellar-te... Sols et puc dir que jo sí que em vaig casar -fa quasi tres anys- amb el meu xic, i sí, sens dubte que seria molt humiliant que s'arribara a anul·lar el nostre matrimoni, però em sembla que també ho és no poder-se casar, com dius tu, "per aquella diguem-ne covardia" o por a una possible anul·lació...

En fi, esperem que tot vaja bé i seguim lluitant, com tu bé dius, per fer-ho possible.

Salutacions cordials.

glamboy69 ha dit...

En tot cas, si el matrimoni homosexual fos anulat, els matrimonis q s'haguessin realitzat fins al moment serien legals sempre, ja que així ho especifica la constitució, en una norma pensada per que no es repetís la situació de nulitat amb els matrimonis civils de la República.

A mi em va sobtar el resultat de cAlifornia i més que el revernd homòfob que la impulsés sigui l'encarregat de fer una oració a la investidura d'Obama, mala senyal!!

rafel ha dit...

De quina norma parles, Glamboy? Jo m'he llegit la constitució i no l'he trobat enlloc. Jo no tinc gens clara la situació si el constitucional declara inconstitucionals les bodes gais. Això sí, jo reconec que em vaig casar gràcies al recurs del senyor Rajoy i a la batalla de recusacions que va començar al TC. Si no no hagués tingut cap pressa per signar els papers!