dimarts, 15 d’abril de 2008

L'escàndol

(Publicat en dosmanzanas.com el 9 d'abril de 2008. Aquí puedes leer el texto en castellano.)

Les darreres setmanes, els mitjans de comunicació espanyols han seguit amb interés una notícia que, a primera vista, podria paréixer poc rellevant: l'expulsió d'una dona d'una confraria mariana en una petita localitat castellanomanxega, Abenójar. El motiu d’aquesta expulsió és allò que ha atret l'atenció informativa sobre el cas: segons que sembla, va ser el Bisbat de Ciudad Real el qui forçà l’adopció de la mesura, adduint que la dona en qüestió, María Rey Santos, havia contret uns mesos enrere matrimoni civil amb la seua parella des de feia 15 anys, una altra dona. Una conducta, segons el Bisbat, “manifestament escandalosa”.

No ens trobem, al capdavall, davant d'un incident particular i poc significatiu, davant d'una mera anècdota que els mitjans han inflat artificialment? I no es tracta, en tot cas, d'un afer intern de l'Església Catòlica, que només pot incumbir els seus feligresos? Doncs al meu parer, no: ni l’una cosa ni l'altra.

Una vegada aconseguit el fi de la discriminació legal de les persones LGTB al nostre país, no resulta difícil adonar-se que la gran tasca que continua tenint per davant el nostre col·lectiu és aconseguir, també, la igualtat social real i efectiva. La qual cosa, per descomptat, és bastant més difícil, perquè implica realitzar una feina de conscienciació de la nostra societat que sens dubte requerirà molt de temps i molts esforços; i que, a més a més, només podrà ser eficaç si els qui la duguen a terme tenen en compte el context en què aquesta ha de desenvolupar-se necessàriament. No podem ignorar, per tant, aquesta altra tasca de conscienciació en sentit contrari a què continua entregada la jerarquia de l'Església Catòlica, junt amb les seues entitats i els seus mitjans de comunicació dependents i afins, i de la qual el cas d'Abenójar és en definitiva una manifestació més, potser particularment descarnada.

Perquè és obvi que, en reaccionar d'aquesta manera davant la decisió d'una dona lesbiana que ha decidit viure la seua vida prescindint de la doble moral i la hipocresia, de l'ocultació i la vergonya imposades, en forçar l'expulsió d'aquesta dona d'una germandat religiosa de la qual havia format part durant dècades i estigmatitzar a més el seu comportament com “manifestament escandalós”, el Bisbat de Ciudad Real està llançant amb força un missatge inequívoc a la societat: un missatge a favor dels prejudicis que inferioritzen els homosexuals, a favor de la nostra exclusió i discriminació. Molts veïns d'Abenójar han captat perfectament aquest missatge, i la seua encomiable reacció ha sigut solidaritzar-se amb María Rey i portar en la romeria de la Mare de Déu de l'Encarnació (a la qual està dedicada la confraria de què s'ha foragitat María) samarretes en què demanaven una “Encarnación sin discriminación”.

Seria per tant, més que ingenu, incomprensible que d’altres ens encabotàrem a tancar els ulls al significat de fets com aquest, o a la tremenda influència que l'Església Catòlica exerceix encara (i previsiblement continuarà exercint, almenys a curt i mitjà termini) en la nostra societat. Si de veritat pretenem fer realitat la plena igualtat social d'homosexuals i heterosexuals (i bi i trans), serà inevitable que topem amb l'Església una vegada i una altra: la societat és el terreny que hem de disputar als qui des d'aquesta o des d’altres organitzacions religioses insisteixen a propagar l'homofòbia.

Si encara avui l'homofòbia manté en les societats occidentals un vigor que han perdut altres ideologies semblants, basades també en la inferiorització de determinats col·lectius humans, això té molt a veure amb el fet que aquestes últimes s'hagen quedat des de fa dècades sense valedors (o almenys, sense valedors que ho siguen obertament i tinguen a més una gran capacitat per a projectar el seu discurs a la societat), mentre que l'homofòbia continua disposant del principal dels seus: les grans religions, i concretament al nostre país, el catolicisme (hegemònic) i el seu entorn social.

Podem preguntar-nos què ocorreria si la jerarquia catòlica, amb tot el seu aparell de poder, amb totes les seues extremitats mediàtiques i socials, estiguera encabotada en la promoció oberta del racisme o del sexisme masclista. Acceptaríem, en aquest cas hipotètic, que tot es reduïra que l'Església tenia tot el dret de proclamar el seu missatge i els altres no hi teníem res a dir? Ens semblaria escandalós o preferiríem llevar ferro a l'assumpte? Perquè en definitiva, és d’això que es tracta: de si la nostra societat s'escandalitza davant de la visibilitat de lesbianes i gais o davant dels qui pretenen imposar-nos (continuar imposant-nos) l'ocultació i la vergonya. De si l'escàndol, avui, és l'homosexualitat o l'homofòbia.

Nemo

2 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Vaia tela amb Italia no? I per posrtes els ultres de la Lliga Nord han pujat com l'escuma... ja s'ho faran!

I en quant al cas que exposes en el post d'avui, sincerament "qui no vol palla que no vagi a l'era", l'esglesia catòlica es intrínsecament homòfoba, no es tracta de demanar que ens hi dexin entrar, sinó de lluitar per abolir-la d'arrel i punt!

Nemo ha dit...

Abans que res, Roger, disculpa que haja tardat tant a respondre al teu comentari: darrerament he anat bastant de bòlit.

Amic Roger, jo no sóc creient, no forme part de l'Església Catòlica ni de cap altra, i no recomanaria a ningú que en formara part. Però crec que cadascú és lliure de tindre les creences (encara que per mi siguen equivocades i fins i tot irracionals) que vulga tindre o senta que té: ja s'ho farà ell o ella...

Ara bé, si resulta que la jerarquia d'una organització (siga religiosa o siga de la mena que siga) es dedica a expulsar les persones que contrauen matrimoni amb algú del mateix sexe i a declarar que això del matrimoni de persones homosexuals és "manifestament escandalós", jo no puc deixar d'adonar-me que aquesta organització està donant un exemple d'homofòbia a tota la societat, i que per tant això m'afecta a mi, i t'afecta a tu, i ens afecta a tots els LGTB. Si, a més, resulta que la persona que ha sigut objecte d'aquest tracte homòfob és valenta i planta cara als qui l'han feta fora i l'han estigmatitzada sense miraments, doncs trobe que he d'estar al seu costat, perquè aquesta persona, en defensar la seua pròpia dignitat i els seus drets, també està defensant la meua dignitat i els meus drets. I els de tots.