divendres, 28 de desembre de 2007

Torna l'acte de fe… per Nadal

(Publicat en dosmanzanas.com el 26 de desembre de 2007. Aquí puedes leer el texto en castellano.)

El cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, ha convocat els catòlics de tot Espanya a un acte “per la família cristiana” que tindrà lloc el 30 de desembre pròxim. La notícia que en plenes festes nadalenques –celebració d'arrels cristianes i marcat caràcter familiar– un nombre considerable de catòlics es concentrarà a Madrid per cantar nadales i escoltar discursos previsibles (entre ells, el que el mateix Benet XVI els dirigirà en directe des de Roma) sobre “la família cristiana” no sembla que tinga, a primera vista, gaire de particular, i en la majoria de la població probablement suscitarà bé indiferència, bé simpatia, bé una barreja variable d'ambdues. Una altra cosa seria si, per exemple, el convocant de l'acte en qüestió fóra un imam en comptes d'un arquebisbe, el seu lema fóra “per la família islàmica” i la connexió en directe haguera d'establir-se amb La Meca o Teheran en lloc del Vaticà: en aquest cas, pareix probable que l'afinitat o el badall es veren substituïts, en molts ciutadans, per la inquietud; especialment si en els dies previs a l'acte, els promotors d’aquest es dedicaren a escalfar l'ambient declarant o suggerint a través dels mitjans que calia modificar les lleis espanyoles per tal que s'adequaren millor als preceptes de la xaria o llei musulmana… Però bé, atés que no és així i que en realitat es tracta d'un acte “per la família cristiana”, no pot haver-hi cap motiu per a la inquietud, veritat?

És clar que, si tenim en compte que la concentració es fa –segons que informa ABC– “en defensa del model cristià de família i de matrimoni”, i que les entitats i associacions catòliques que estan impulsant-la no s’estan gaire de deixar ben clar el caràcter excloent que per a ells té l’esmentat model, potser resultarà que, al capdavall, sí que hi ha raons per a preocupar-se. Fins i tot el president del Foro Español de la Familia, Benigno Blanco, ha arribat a declarar recentment, mentre promocionava l'acte del 30-D en la ràdio de la Conferència Episcopal, que el matrimoni es “va suprimir” a Espanya durant la present legislatura, en reconéixer l'Estat el dret de les parelles homosexuals a accedir-hi. Aquest argument respon evidentment al mateix tipus de lògica que serviria per a afirmar, per exemple, que el mer fet que negres o jueus puguen ser ciutadans espanyols anul·la i destrueix la ciutadania dels espanyols blancs i aris; així doncs, és obvi que el Sr. Blanco mereix, i hauria d'obtindre, la mateixa resposta indignada per part de la societat que rebria qui sostinguera una estupidesa com aquesta.

No menys aclaridora resulta la campanya que ha posat en marxa aquests dies l'associació Hazte Oír, adscrita al susdit Foro Español de la Familia, amb l'objectiu de pressionar el PP –o més aviat, de proporcionar-li un pretext– perquè aquest, posat cas que torne al govern d'ací a uns mesos, “recupere el matrimoni a Espanya” derogant la llei que, segons ells, “destrueix” aquesta institució (és a dir, la que hi dóna accés a les parelles homosexuals). Si aquests autoproclamats salvadors del matrimoni arribaren a aconseguir el que pretenen –i tem molt que això no és de cap manera impossible–, Espanya esdevindria el primer país d'Occident que experimentara una involució semblant en el nostre temps, en abolir, en pro de la xaria catòlica, una de les legislacions més avançades del món quant al reconeixement dels drets de la minoria LGTB.

Diguem-ho clar: la veritat és que la concentració del 30-D no es convoca per a ‘defensar' un model de família que en realitat no necessita que ningú isca a defensar-lo, ja que qui ho desitge gaudeix de plena llibertat per a adherir-s’hi, sense que això puga suposar-li ni tan sols la més mínima inconveniència –i sí, molt probablement, avantatges apreciables–. No: l'acte en qüestió es convoca per a intentar imposar aquest model de família a tota la població com l'únic vàlid i possible, l'únic digne de reconeixement i respecte per part de la societat i l'Estat. En aquest sentit, l'acte del 30 de desembre pròxim es revela com un esdeveniment fermament arrelat en la tradició, tan hispànica i catòlica, de l'acte (o auto) de fe.

Al cap i a la fi, tant en els vells actes de fe com en aquesta versió adaptada a l'estil del segle XXI, del que es tracta és d'exaltar la fe catòlica… a costa d'humiliar i esclafar els qui gosen tindre una altra manera de veure les coses o de viure la vida. A l’igual dels actes antics, el del 30-D es caracteritzarà per la presència –real o virtual– d'importants autoritats eclesiàstiques, per l'assistència massiva de públic devot, per un ambient festiu i per una posada en escena espectacular. És clar que no es llegiran, en aquest acte de fe modern, sentències a la foguera per a aquells que la ràdio episcopal assenyala hui sense gens de rubor com “els roïns”; coses de les mudances que han portat els temps, sense que la Santa Mare Església haja sigut capaç, a pesar dels seus considerables esforços, d'impedir-ho. Però el que sí que hi haurà en l'acte del 30-D seran versions actualitzades dels tradicionals sambenitos i capirotes per a humiliar els infidels, que en aquest segle pareix que som principalment els gais i les lesbianes; ja en una altra concentració semblant, la que es va celebrar el 18 de juny del 2005 sota el lema “La familia sí importa”, els capirotes i els sambenitos van prendre la forma de pancartes, samarretes i consignes corejades per la multitud, en les quals per exemple s'equiparava el matrimoni entre persones homosexuals a la zoofília o es comminava els “sarasas”, “invertits” i “maricons” a tornar a l'armari i tancar la porta per sempre.

Se seguisca o no en aquesta ocasió el lamentable precedent del 18-J, del que no crec que ens escapem en cap cas (perquè el mateix Rouco Varela, promotor principal de l'esdeveniment del 30-D, ho ha repetit aquests dies en la COPE) és d'haver de sentir una vegada més que les famílies que formem els ciutadans homosexuals no són vertaderes famílies, ni els nostres matrimonis són verdaders matrimonis, ni el nostre amor és autèntic amor; o que infligim, pel mer fet de voler que se'ns respecte com a qualsevol altre ciutadà, un dany gravíssim a la família i el matrimoni de veritat, i a través d'aquests, a la societat en conjunt. Després de posar així en evidència la seua caritat cristiana, supose que els congregats resaran perquè es pose fi d'una vegada a tanta desviació i tant d’esgarriament, i perquè Espanya torne prompte a la cleda d'on mai no hauria d'haver eixit. Perquè aquest és, en última instància, l'objectiu de tota la maniobra: fer-nos tornar a tots, homos o heteros, a la cleda. La qual, com tothom sap, és el lloc on els pastors tanquen les ovelles… pel seu bé, naturalment.

Nemo

5 comentaris:

frantic ha dit...

Encara no se quina defensa haig de tenir la famil·lia cristiana. Aquesta famil·lia encara té els mateix drets de sempre i nosaltres només havem legalitzat una situació que ja teniem. No ho entenc.

M'agrada molt com escrius.

Una abraçada.

Frantic.

P.D. Perdona el meu català tan dolent. Pero tu m'entens, oi?

Nemo ha dit...

I tant que t'entenc, frantic. I tens tota la raó: les posicions i el discurs d'aquesta gent són sovint absurds, incomprensibles en si mateixos, i només es poden entendre en el marc d'una estratègia per a recuperar la situació de privilegi i poder desmesurats que tenia l'Església catòlica en les nostres societats fins fa relativament poc.

Senzillament, hi ha sectors d'aquesta església que no han digerit encara la pèrdua d'aquell vell estatus que feia que tota la societat depenguera d'ells i de les seues doctrines... i no hi ha dubte que tenen tot el suport del Vaticà, i a més s'han aliat amb el sector més ultraconservador de la dreta política i mediàtica. El perill d'involució social que tot això suposa tem que és ben seriós.

Una abraçada i moltes gràcies pel teu missatge.

mercedes ha dit...

Que acertada reflexión Nemo. Si fueran islamistas la sociedad estaría en pie de guerra pero es la sacrosanta familia católica, entonces todo el mundo, aún los que no están de acuerdo con ciertas doctrinas de la iglesia, miran para otro lado.

Me temo que nos toca muy fuerte de aquí a marzo al menos.

Un petó nemo i feliç cap d'any

Nemo ha dit...

Así es, Mercedes... pero bueno, como no debemos permitir jamás que nadie nos quite la alegría y la esperanza, sino que precisamente debemos apoyarnos en éstas para seguir avanzando tanto en lo personal como en lo público, os deseo a frantic y a ti, y a todos los que se acerquen por este blog,

un 2008 ple de felicitat!

Anònim ha dit...

Foro ecuménico de encuentro para cristian@s de cualquier orientación sexual, unid@s contra la homofobia:

http://groups.msn.com/cristianosgays

PAZ Y BIEN