dilluns, 9 de juny de 2008

Entrevista a Patrick Attard, polític gai maltés: "A Malta fa falta algú con Zapatero, que plante cara a l'Església"

(Publicada en dosmanzanas.com el 28 d'abril de 2007. Aquí puedes leer el texto en castellano.)

Amb només 28 anys, Patrick Attard s'ha convertit en el primer candidat parlamentari gai –“el primer obertament gai”, matisa ell mateix amb un somriure– de la història de la República de Malta, en presentar-se a les eleccions generals del seu país (celebrades tan sols un dia abans que les espanyoles, el 8 de març passat) pel partit verd Alternattiva Demokratika, amb un programa clarament favorable a les reivindicacions LGTB. L'hem entrevistat a València*.

Nemo- Què et va motivar a entrar en política?

Patrick Attard- En ‘Una veritat incòmoda', Al Gore diu: “Si hi ha alguna cosa que no t'agrada, escriu al Congrés sobre això; si no t'escolten, presenta't al Congrés”. Al meu país ningú no parlava de les qüestions LGTB en els mesos previs a les eleccions, això era un gran tabú, hi havia un enorme buit sobre el tema… així que vaig decidir fer un pas endavant i intentar que les coses es mogueren una mica.

N.- Com es va desenvolupar la campanya electoral?

P. A.- Em van convidar a parlar en la televisió i en els periòdics. Després d'eixir en televisió per primera vegada, en un programa de debat, l'endemà vaig eixir en els informatius, i la gent em parava pel carrer per felicitar-me. Va haver-hi alguns gais que havien perdut l'esperança en la política que es van sentir inspirats per mi, i crec que vaig aconseguir comunicar unes quantes idees.

N.- Alternattiva Demokratika és el tercer partit de la política maltesa des de fa molts anys, però el sistema polític maltés és molt bipartidista i no vau obtindre representació parlamentària. Com valores la teua experiència en aquestes eleccions generals?

P. A.- Bé, al principi em va decebre l'escàs nombre de vots que hi traguérem, a pesar de ser l'únic partit que es va posicionar clarament a favor dels drets LGTB… però estic content d'haver pogut ajudar una persona que havia intentat suïcidar-se i d'haver aconseguit traure a la llum el patiment dels gais. A més, a Malta tenim un sistema de vot transferible, que permet marcar, al costat del nom de cada candidat, un número que expressa l'ordre de preferència per aquest del votant, de manera que si el candidat que jo havia marcat amb l'1 no obté prou vots per a ser triat, el meu vot anirà a aquell que havia marcat amb el 2, i si aquest tampoc no aconsegueix prou vots, al 3, i així tota la llista… Doncs bé, em va impressionar el fet que més d'un terç dels qui em van votar només van marcar en les seues paperetes l'1 vora el meu nom, i no-res vora els dels altres candidats: és a dir, que van pensar que només jo podia representar-los.

N.- Quines perspectives tens per al futur, políticament?

P. A.- Al juny, en el partit tenim un congrés per a reflexionar sobre les eleccions passades i sobre el futur polític…

N.- Parles bé el llenguatge polític, pel que veig…

P. A.- Vols dir que et done respostes imprecises, no? (riu).

N.- Abans has dit que et senties content d'haver pogut ajudar una persona que havia intentat suïcidar-se. Aquest tema del suïcidi de gais i lesbianes apareix també de manera destacada en el teu blog, junt amb el dels LGTB que han d'exiliar-se a la recerca d'un lloc on puguen desenvolupar les seues vides d’una forma més lliure i més plena... Fins a quin punt aquests problemes són greus en la societat maltesa?

P. A.- No tinc xifres, però sé que aquests problemes existeixen. És un fet que en les societats fortament cristianes d’arreu del món, la incidència del suïcidi dels gais és major. En el meu blog he penjat una carta que em va enviar un xic que va intentar suïcidar-se i, afortunadament, els metges van poder salvar-lo, i també un article de periòdic d'un altre xic que va intentar repetidament llevar-se la vida. Ambdós textos s'han publicat també en la premsa maltesa.

Una setmana abans de les eleccions jo era en una disco gai i vaig pensar que podria fer-hi un discurset, però la música estava molt alta i jo tampoc no volia espatlar l'ambient discotequer, a més que als amos del local no els agradava la idea de deixar-hi entrar la política… i al final no em vaig atrevir a fer-ho. Més tard em vaig assabentar que un xic de 23 anys que es trobava llavors en aquell lloc es va suïcidar l'endemà: no vaig poder deixar de preguntar-me si l’hauria pogut ajudar d'alguna manera en cas d'haver-me atrevit a parlar en aquella discoteca.

N.- Vaja… i sobre els LGTB que se’n van a l'exili?

P. A.- Sí, la premsa de Malta (el periòdic It-Torċa, 'La Torxa') ha publicat també dos articles sobre aquest tema. A més, hi ha un grup que s'anomena Malta Gay Exiles, ‘Exiliats Gais de Malta', que reuneix gent que ha viscut aquesta experiència. I moltes de les visites del meu blog vénen de fora de Malta, la qual cosa, tenint en compte que aquest està sobretot en maltés, pareix indicar que són visites de maltesos dispersos pel món.

N.- Malta va entrar en la Unió Europea el 2004 i enguany ha entrat en l'euro… Com valores les transformacions que aquests fets estan produint en la societat de les illes? Creus que poden ajudar a la causa LGTB?

P. A.- Sí, per descomptat. En primer lloc, hi ha el tema de la discriminació en el lloc de treball per raons d'orientació sexual: la Comissió Europea va obligar que aquesta mena de discriminació es prohibira legalment a Malta, a pesar que el govern conservador que tenim no volia fer-ho. A més, gràcies a estar dins de la UE, de l'euro i del Tractat de Schengen, serà més fàcil per a la gent viatjar més i tindre una ment més oberta; esperem que a Malta vinga gent d’arreu d’Europa i que nosaltres viatgem a altres països europeus, i, sobretot, esperem que això faça augmentar el nostre grau de tolerància cap a les persones que són diferents.

N.- Quina és la teua opinió sobre Espanya i sobre els canvis que s'han viscut recentment al nostre país en matèria de drets LGTB?

P. A.- Crec que a Malta fa falta algú com Zapatero, capaç de plantar cara a la prepotència i la intimidació de l'Església Catòlica. El que m'agrada de l'Espanya actual és que els catòlics poden anar a resar a les seues esglésies, però la gent que no és religiosa també té el seu lloc en la societat.

N.- Quin grau d'influència creus que té l'Església Catòlica en la societat maltesa, i què et pareix aquesta situació?

P. A.- Bé, en les passades eleccions va haver-hi capellans que durant la missa van dir a la gent que no votaren Alternattiva Demokratika perquè està a favor del divorci (que continua sent il·legal a Malta) i de les unions homosexuals. L'Església no vol abordar el problema de l'assetjament als gais en els centres d'ensenyament catòlics, i quan en la televisió es debat sobre temes LGTB, l'Església sempre hi envia algú perquè diga que Déu estima els gais però que ‘l'acte' és pecaminós… Conec el cas d'una dona catòlica que va afirmar que, si haguera sabut que el seu fill seria gai, s’hauria estimat més avortar (la qual cosa, per cert, és il·legal a Malta). I també el d'un home, igualment catòlic, que va dir que hauria preferit que el seu fill li diguera que patia un càncer abans que no que era gai.

N.- La muller de l'anterior president espanyol, del partit conservador, va expressar la seua opinió sobre l'accés de les parelles gais i lesbianes al matrimoni amb aquestes paraules, que es van fer cèlebres al nostre país: "Si se sumen dues pomes, doncs tenim dues pomes. I si se sumen una poma i una pera, mai no podrem tindre dues pomes, perquè és que són components distints. Home i dona és una cosa, que és el matrimoni, i dos hòmens o dues dones seran una altra cosa distinta." Què et suggereix aquesta reflexió?

P. A.- Què puc afegir jo a tan sàvies paraules? (riu una altra vegada).

Per Nemo

*(L'origen d'aquesta entrevista està en el meu article "Tolerància", en el qual esmentava Patrick Attard; tot i que no el coneixia personalment, se'm va acudir enviar-li un correu per fer-li saber que havia publicat un text en què parlava d'ell en un web espanyol -dosmanzanas.com-. A Patrick li agradà "Tolerància", i fins i tot va penjar-ne una versió anglesa en el seu blog. Unes setmanes més tard es produí la casualitat que Patrick havia d'estar-se a Barcelona uns dies, i el vaig poder convéncer perquè s'acostara també fins a València, on ens vam conéixer personalment i li vaig fer aquesta entrevista. Trobe que és un bon complement a "Tolerància". -Nemo)

10 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Bueno Nemo, ja t'he contestat! jeje!
Per cert el parèntesi que t'has pres a DM afectarà també al teu blog??? No ens facis aixóoo!!!

Y vaia tela amb Malta no? La meva cosina me l va descriure com una illa quasi paradisíaca!

Nemo ha dit...

Però m'has enviat cap correu a l'adreça de contacte que hi ha en la portada del blog? Perquè no n'he rebut cap de teu (de moment, si més no), i m'agradaria que ens posàrem en contacte, Arqueòleg.

Sobre Malta: em sembla que al món no hi ha gaires paradisos per als gais i les lesbianes... a tot estirar, els petits paradisos que nosaltres mateixos ens construïm (i que alguns anomenen, amb poca traça i/o amb mala idea, guetos).

Sobre el blog: per a les properes setmanes tinc encara algunes coses per penjar, però després no tindré cap més remei que agafar-me unes vacances estivals. Us mantindré informats...

glamboy69 ha dit...

No l'has rebut????
Aghh!! Ara ho torno a provar!!

glamboy69 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Nemo ha dit...

Doncs, no, Arqueòleg, no l'he rebut... no sé què deu passar amb el correu. Espere que cap més lector no haja intentat posar-se en contacte amb mi i jo no haja rebut el seu missatge (si m'heu escrit i no us he respost, aviseu-me'n, per favor!). En tot cas, gràcies per donar-me la teua adreça (com deus haver vist, he esborrat aquest darrer comentari teu, després de prendre'n nota, per protegir-te de l'spam). Un bes.

glamboy69 ha dit...

Nomo: jo si rebo els teus mails! però em temo que tu els meus no!!
Que raro!! Mira per un casual la teva carpeta d'SPAM no sigui que tinguis 20 mails meus allí acumulats!!

Nemo ha dit...

Ja ho he mirat, Arqueòleg, i no he rebut res teu! M'ho has enviat a les dues adreces des de les quals et vaig escriure? A la d'msn també?

glamboy69 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

bon comencament

Anònim ha dit...

Hallo hier im Erotik-Chat.


Unser Erotik-Chat gibt ihnen die Alternative geile nackte frauen sexy und natürlich vieles mehr,wie Blind Date
Hier im Erotik-Chat erwarten dich geile nackte frauen sexy Flirt und Sextalk
Suchst du Blind Date , sicher bist du hier genau richtig.Ok,los gehts,auf was wartest du?
erotische Rollenspiele ficken huren ,schnell anmelden .
Du suchst jemand aus Freiburg, vieleicht aus Reinach, vieleicht in München , oder in Genf, oder in Villars-sur-Glâne? Bestimmt ist da jemand dabei.!