dimarts, 11 de març de 2008

Uf

(Publicat en dosmanzanas.com la nit electoral del 9 de març de 2008. Aquí puedes leer el texto en castellano.)

Ja està, ja ha passat. El triomf en les generals de 2008 d'aquell senyor que assegurava que tenia “les idees clares” però deia que “no estava en condicions” de respondre a qui li preguntava si retallaria els drets i posaria fi a la igualtat davant la llei dels milions de ciutadans LGTB d'aquest país pertany ja al terreny de “lo que pudo haber sido y no fue”, que deia la cançó. O, en paraules de l'escriptor Javier Marías, a “la negra esquena” del temps no vingut i, tanmateix, passat. I tan negra.

Aquesta és, per tant, l'hora dels sospirs d'alleujament, l'hora de l’“uf” i l’“encara sort” i l’“ens hem escapat d’una de bona”. No és, però, aquesta l'hora en què la nostra lluita, la lluita de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, haja deixat de ser necessària. Potser aquesta última hora no arribarà mai: no és infreqüent que les minories tinguen problemes per a aconseguir que la majoria social les tinga en compte i les respecte. En tot cas, no ha arribat avui, i tem que ni tan sols no és gaire prop.

Els darrers anys he llegit i escoltat moltes vegades que, després d'haver aconseguit veure reconegut el dret de les parelles del mateix sexe al matrimoni i l'adopció, la causa homosexual s'havia quedat sense objectius, sense nord. Mai no m’ho he cregut: des del principi em va semblar un d'aquests tòpics buits que tot sovint es propaguen com virus en la nostra societat mediàtica i tantes vegades frívola. Aquests drets, i la igualtat davant la llei que consagren, són una condició necessària per a avançar seriosament cap a la consecució del nostre objectiu, que lògicament no pot ser cap altre que fer realitat la plena igualtat social amb la resta de la població. És ben clar que, si el primer que ens discrimina i humilia és l'Estat democràtic, mai no hi haurà manera d'aconseguir el respecte genuí de la societat; però haver aconseguit el final de la injusta discriminació contra les persones homosexuals en el terreny del matrimoni i l'adopció no és, ni de bon tros, el final de la nostra lluita: en realitat, es troba més aviat al principi d'aquesta. I més o menys el mateix podríem dir pel que fa a la Llei d'identitat de gènere en el cas dels/les transsexuals.

D'altra banda, no podem oblidar que ni tan sols amb aquesta victòria electoral de l'esquerra no es consoliden definitivament els avanços aconseguits en l'anterior legislatura: la reforma del Codi civil que reconeix el dret de les parelles homosexuals a no ser excloses del matrimoni encara està pendent que el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre el recurs que hi va posar el PP. D'altra banda, és que algú creu que la Conferència Episcopal Espanyola, que acaba de triar Rouco Varela com a president, deixarà de predicar tota mena de calamitats per al nostre país si no se'ns torna a marginar i excloure als gais i les lesbianes, als nostres matrimonis i famílies? O que els mitjans de comunicació i les associacions dependents de la jerarquia catòlica, o afins a aquesta, deixaran d'inocular la seua homofòbia a la societat espanyola? Quant al PP, ha perdut les eleccions, és veritat, però ha pujat en escons i vots i s'ha acostat al PSOE… així que difícilment interpretarà aquests resultats com un càstig de l'electorat als seus plantejaments de dreta dura i ultraconservadora. Allò més probable és que els estrategs de Gènova arriben a la conclusió que necessiten una mica més de temps (i, potser, un líder amb més carisma) per a fer engolir a la nostra societat aquest mateix discurs. Si és així, la negra esquena del 9-M intentarà en les pròximes eleccions prendre la seua revenja de la frustració d'avui, esdevenint per fi realitat: la nostra realitat.

Que això siga així o no dependrà, per descomptat, de diversos factors: el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional pot ser-ne un, com és obvi. Un altre factor serà el context internacional: com més avanços aconseguisca al món la plena igualtat legal de les persones LGTB amb la resta de la població, menys sentit semblarà tindre posar-la en qüestió a Espanya. La revàlida a les urnes aconseguida pel PSOE pot ajudar a fer que els sectors progressistes de la societat assumisquen també en altres països del nostre entorn aquesta reivindicació de plena igualtat legal, de la mateixa manera que una derrota de Zapatero hauria sigut de gran ajuda als enemics dels nostres drets i als neoconservadors/neoclericals en general. I un altre factor important pot ser l'arrelament que el moviment LGTB arribe a tenir en la nostra societat; tot i que els darrers anys hem fet progressos importants en aspectes com ara la presència en els mitjans de comunicació dels nostres col·lectius i entitats, i dels assumptes referits a les nostres necessitats i reivindicacions, encara és poca cosa amb relació al pes que les persones LGTB tenim en el conjunt de la ciutadania. Podem mobilitzar-nos més i millor, i hem de fer-ho: és una tasca que ens incumbeix a tots. A tots.

Entre els comentaris que va suscitar la meua última columna preelectoral en dosmanzanas.com, n’hi va haver un –l'autor del qual, un habitual d'aquest web, signa amb el nom àrab del filòsof persa Avicenna, Ibn Sina– que resumia la situació en aquests termes: “És a dir, si guanya algú que defensa nostres drets, cal continuar lluitant… i si guanya algú que lluita contra els nostres drets, cal continuar lluitant. Ergo, cal continuar lluitant.” Aquesta és també, al meu parer, la millor conclusió que podem traure en aquesta nit d'eleccions: que cal continuar lluitant.

Nemo

8 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Tens raò Nemo: menre hi hagin deu miions de persones que no els importa confiar el seu vot a una opció homòfoba, hi hauran
raons per lluitar.
Aquest resultat donarà ales i exemple a l'acomplexada esqurra europea i blinda PER SEMPRE els nostres drets ja que, encara que la dreta guanyes el 2012, despres de 8 anys de matrimoni i adopció veure qui es el guapo que s'atreveix a tocar una coma.

Tot això, segueixo pensant queIU no es mereix 2 diputats amb un milió de votants.

Nemo ha dit...

Doncs no sé que dir-te, Roger: això que els nostres drets han quedat "blindats per sempre" amb la derrota de Rajoy en aquestes eleccions em sembla una mica massa optimista. És veritat, però, que ara tenim quatre anys perquè el que s'ha aconseguit en la darrera legislatura es vaja consolidant en la nostra societat, però no crec que hàgem de menysprear ni la força ni l'obstinació dels enemics de la nostra igualtat i els nostres drets. Començant per la jerarquia catòlica, que té una influència enorme en la dreta espanyola. Així que ja veurem què passa el 2012.

Jo, en tot cas, pense que als gais i les lesbianes d'aquest país ens cal fer-nos més presents en la societat. No pot ser que tanta gent s'haja empassat allò tan hipòcrita que el PP "només volia canviar el nom del matrimoni gai, però no pensava tocar els drets dels homosexuals". Cal que els ciutadans LGTB tinguem una veu que es faça sentir molt més en la nostra societat, una veu que diga ben fort que el que plantejava realment el PP era destruir la igualtat davant la llei que ja s'havia aconseguit a l'Estat espanyol, per substituir-la per un veritable apartheid per motius d'orientació sexual: una cosa totalment inacceptable per a nosaltres, ja que atemptava molt greument contra la nostra dignitat.

Nemo ha dit...

Pel que fa als resultats electorals d'IU-ICV, estic d'acord amb tu que són molt injustos: el grup parlamentari d'aquesta coalició ha fet una tasca molt bona durant la darrera legislatura i no mereixia de cap manera perdre més de la meitat dels diputats (i la condició mateixa de grup, com a conseqüència).

La greu amenaça involucionista que tan clarament representava el PP de Rajoy, combinada amb l'excessiva petitesa de la gran majoria de les circumscripcions electorals espanyoles, han produït aquest resultat. No sóc optimista quant a la possibilitat que en les pròximes eleccions desaparega cap d'aquests dos factors: no crec que el PP (que es considera reforçat pel guany que ha fet tant de vots -en nombres absoluts i en percentatge- com d'escons) mamprenga ara un nou viatge cap al centre, i si fera algun pas en aquest sentit tem que seria purament cosmètic i no afectaria les línies bàsiques del discurs ultradretà que caracteritza el PP actual. Tampoc no crec que es modifique la circumscripció electoral, per a la qual cosa caldria canviar la Constitució (i per tant, hi haurien d'estar d'acord tant el PSOE com el PP, quan tots dos es beneficien clarament de la situació actual i de la dinàmica bipartidista que aquesta impulsa).

Per a acabar-ho d'adobar, sembla que els mals resultats obtinguts en aquestes eleccions poden desunir -encara més- les forces que componien tot aquest espai polític d'IU-ICV. Ací ha València ja n'hem tingut -i en tenim encara- una experiència ben impactant, d'aquesta mena de desunió. Veurem què passa a nivell estatal, però les perspectives em sembla prou clar que no són gaire falagueres.

glamboy69 ha dit...

Doncs el Tribunal Constitucional ja està en mans progresistes Nemo! El darrer escull que quedava!
Ja vvauras com d'aqui al 2012 el Foro de la Familia, HO i la resta del cor homòfob s'han cansat de lladrar inutilment i el PP ni s'en recordarà que un dia es va oposar a aquetsa llei, com també es va oposar a la del divorci al seu dia.

Carlos ha dit...

Es una llàstima, Nemo, que EU perdés el seu diputat valencià, aparentment, en mans del pp, que s'ha movilitzat més que mai a terres valencianes. Com ja et comentava l'altre dia, crec que, novament, la demagògia baratera del transvassament de l'Ebre ha servit de catalitzador del vot més volàtil popular, si a això hi afegim la TVV i els mitjans més conservadors (las provincias, abc, el mundo, la coPPe i d'altres), tal vegada trobariem una explicació tangible d'aquesta movilització.

També s'hauria de dir que el PSPV tal vegada no acaba d'entusiasmar, i la falta de liders del tipus Joan Lerma impideix que pugui tornar a agafar el vol; a les illes ha passat el que ningú no s'esperava: el PSIB ha superat en vots, per primera vegada, al pp, només en prop de 500 emperò sempre quedava en percentatges bastant inferiors al pp; els popular estan força preocupats, i no tan sols per les debilitats (molt respectables) de l'ex regidor d'urbanisme de Palma amb doblers públics (execrable actitut).

glamboy69 ha dit...

Neeeemooo
Are you alive???
Actualitzaaa!!

Anònim ha dit...

Hola xato, quin gust llegir-te!

Fins i tot he pensat de modificar una mica el Full per donar-li cabuda a aquest text... ja parlem!

bes

Pau

Nemo ha dit...

Roger: doncs sí, estic ben viu i a punt d'actualitzar després d'unes petites vacances que m'han vingut molt bé...

Pau: doncs n'hem de parlar!

Un bes ben fort a tots dos.